Barberà del Vallès (I)

L'arquitectura de l'església romànica de Santa Maria de Barberà
Situada en un pla damunt mateix d'un barranc, pel fons del qual passa el riu Ripoll, l'església de Santa Maria de Barberà és una senzilla obra del segle Xll, que es presenta com un dels més bells exemplars de l'arquitectura romànica catalana.
La restauració i la neteja de les construccions fetes posteriorment a aquesta, a l'exterior, han retornat a l'edifici la gràcia primitiva d'abans.
Arquitectonicament impera una gran sobrietat de mitjans, de línies i de dimensions. La contemplació d'aquest edifici s'origina solament de l'acertada distribució i equilibri dels diversos elements que el constitueixen.
Tant a l'interior com a l'exterior, cada peça, considerada independent i aïllada de les altres, constitueix un element molt pobre, amb molta simplicitat, construït de forma austera i emprant uns materials d'allò més ordinaris. El gran mèrit de l'arquitectura del nostre edifici consisteix a la combinació convenient d'elements els quals no podrien brillar independentment, i han aconseguit donar-li un bonic efecte, tan equilibrat i esvelt.
L'església de Santa Maria de Barberà és formada per una nau, a l'extrem de la qual fou contruït un transsepte. Damunt del braç nord del transsepte es dreça una campana de torre, de planta rectangular, que presideix tota la construcció.
L'esquema de la planta de l'edifici és molt simple: nau i capçalera no formen cap conjunt homogeni, sinó dos cossos d'edifici independents que han estat units. La llum de l'absis central és força més reduïda, la qual cosa fa que els arcs que obren els braços del transsepte tinguin una obertura obliqua en relació amb la direcció recta dels murs laterals de la nau.
Cada element recolza directament sobre els fonaments, sense cossos d'edificació intermedis que exigeixin la compensació de pressions o bé l'equilibri de forces.
L'església fou construïda amb blocs de pedra de dimensions mitjanes, desbastades a cop de martell, ordenades en filades horitzontals ben dispossades, uniformes i paral·leles. Una capa d'arrebossat tapa totalment les superfícies de la coberta.
La uniformitat d'aparell que domina l'interior de l'edifici fa que tingui un aire auster i rústec, ple de serietat i respecte.
Els murs de la nau són completament llisos per tal de no trencar la monotonia...

La Maleta Viatgera
Barberà ha canviat molt al llarg del temps, alguns canvis han estat gairebé imperceptibles, però n'hi han hagut d'altres de molt visibles com succeeix en els casos que anirem comentant a continuació.
Per començar, mostrem dues fotografies de l'estació: una de l'any 1929, poc desprès de la seva inauguració, i l'altra del 2008, tal i com la coneixem avui dia.
És un dels llocs que menys ha canviat de Barberà. L'edifici pràcticament continua sent el mateix, a diferencia d'una porta lateral que actualment és una finestra i de l'escriptura que es troba a la part superior, en la que es pot llegir: Santa Maria de Barberà.
Com es pot observar amb facilitat en les fotografies, l'evolució dels trens entre el 1929 i el 2008 és el canvi més gran que s'ha produït en aquesta estació. El disseny, els materials amb els que es construeixen, la llargada, l'amplada, l'alçària, l'estructura... són aspectes dels trens que s'han modificat amb el temps. A més, l'avanç de la tecnologia ha permès introduir nous mecanismes, com les portes automàtiques o l'alarma que avisa que les portes del tren es tancaran.
Les vies no han canviat gaire, però sí ha canviat l'alçària de les andanes, que s'ha augmentat uns centímetres per tal de donar més seguretat als passatgers. Per aquest mateix motiu, s'han dibuixat dues línies blanques a les andanes, que marquen la distància de seguretat entre el passatger i el tren.
Encara que no s'aprecia bé en la fotografia, sembla que l'antiga estació encara no tenia el terra asfaltat ni tampoc un pas subterrani per creuar a l'altra andana.
Els antics arbres s'han substituït per una teulada de metall que protegeix els passatgers del sol i dels possibles temporals de pluja. A més, s'ha construït un espai per poder deixar les bicicletes i també s'han posat diversos bancs al llarg de l'estació per permetre que els passatgers reposin fins que arribi el seu tren.
A continuació, mostrem dues fotografies més que fan referència a l'avinguda Generalitat: la primera es va fer l'any 1963 i la segona es va fer el 2008.
Si l'estació era un dels llocs que menys ha canviat de Barberà, aquest es podria considerar com un dels que més, ja que a la primera fotografia no hi ha res del que hi ha avui dia. Es veu com els arbres en filera marcaven el final del carrer i l'inici de la vorera, i si ens hi fixem, fins i tot podrem arribar a veure algunes cases a la part superior dreta o cap al final del carrer en una de les voreres. Si el carrer estava asfaltada o no, no ho podem saber, ja que la fotografia que estem observant es va fer a l'hivern, quan va caure una gran nevada, que els més grans encara recordaran, i per tant la neu està cobrint tot el carrer. A Barberà normalment no acostuma a nevar, per això aquesta gran quantitat de neu que va caure aquell any es considera un fet aïllat i inusual.
En la fotografia actual, es pot observar la increïble evolució que s'ha produït en aquest carrer en un període de 45 anys. S'han edificat nous edificis, s'han obert botigues d'alimentació, rellotgeries, joieries i, fins i tot, noves entitats financeres. També s'han posat fanals per a l'enllumenat de la ciutat, bancs, papereres i els arbres no són els mateixos que abans, són d'un altre tipus. En la vorera esquerra, es veu un cartell lluminós de color verd que és un exemple dels canvis que s'han produït en els cartells que anuncien el nom de les botigues, ja que antigament les lletres dels cartells eren fetes de pintura normal i corrent i per tant, per la nit no eren visibles. Finalment, en aquesta fotografia sí que podem afirmar que el carrer està asfaltat, tot i que ara el que seria estrany seria que no ho estigués.
Seguidament, mostrem altres dues fotografies del mercat: una de l'any 1983 aproximadament i l'altre del 2008. El disseny del mercat continua sent el mateix que hi havia abans, però els materials actualment són diferents a causa de la restauració que es féu fa uns anys. En la façana del mercat que podem observar en aquesta fotografia, es veuen les vidrieres que s'han fet durant la restauració per permetre als ciutadans observar l'interior del mercat. Les antigues portes manuals s'han substituït per unes de noves que són automàtiques i a més, a sobre de les portes s'han posat dos rètols amb el nom del mercat, juntament amb el logotip. Al voltant del mercat també han canviat moltes coses, com l'edificació de diferents edificis a la part esquerra, la millora de la carretera en general i de la vorera. En aquesta vorera, s'han incorporat diversos elements com: semàfors, fanals, papereres, cartells de publicitat i el anomenat carril bici. S'han incorporat elements de seguretat per protegir els vianants de possibles atropellaments i s'han substituït els arbustos, que estaven molt descuidats, per arbres que reben un manteniment.

Per acabar, mostrem dues fotografies, on es pot veure el terme municipal de Barberà vist des de l'aire: la primera es va fer l'any 1979 i la segona l'any 2008.
En la primera fotografia, podem observar que una bona part de la ciutat no estava urbanitzada sinó que eren grans terrenys sense cap utilitat o horts. Encara no existia el parc Europa ni els pisos que l'envolten, en el seu lloc trobem una fàbrica. A sobre d'aquesta fàbrica trobem més terrenys buits on actualment trobem el complex esportiu, els pisos i les cases aparellades de Can Llobet. L'IES Can Planas i el CEIP El Bosc ja existien, però avui dia, als seus voltants, trobem més fàbriques de les que apareixen en la fotografia antiga. El mateix passa amb el CEIP Can Serra, amb la diferència de que en comptes de fàbriques, avui dia trobem cases i pisos que envolten el col·legi per la part esquerra i dreta, on abans hi havia un camp de futbol, terrenys sense edificar i la casa i la fàbrica de les pastes Pedragosa. A més, també trobem el parc de Can Serra, que es pot reconèixer fàcilment en la segona fotografia gràcies a la seva peculiar forma triangular. A sota del barri de Can Serra trobem una zona que pràcticament no ha canviat, ja que continua sent ocupada per fàbriques de tot tipus. L'autopista, el casc antic i el barri de Can Gorgs continuen sent iguals exceptuant alguns petits canvis que s'hagin pogut realitzar al llarg del temps, com ara la construcció de noves cases.
Un fet important per a la nostra ciutat, i que es pot apreciar a la fotografia és que, una bona part del que avui coneixem com a Badia abans formava part de Barberà o millor dit, Sta. Maria de Barberà i això va provocar que el terreny que ocupa la nostra ciutat es reduís juntament amb el nombre d'habitants. Però això va ser fa bastants anys i des d'aleshores Barberà s'ha recuperat i ha crescut considerablement. En conclusió, es pot afirmar que Barberà del Vallés ha fet uns grans canvis en un període molt curt de temps i que és una ciutat que, avui dia, encara continua creixent i millorant pel bé dels ciutadans que hi viuen.