dimarts, 25 d’abril de 2006

Barberà del Vallès Nº 1 (III)

La migració d'ahir i d'avui
La migració és el desplaçament de les persones que es traslladen d'una regió a una altra. Barberà del Vallès és i ha estat un poble que té molt present el tema de la migració, des dels seus orígens pateix moviments migratoris de diversos tipus, tant de l'interior com de l'exterior del país. Per aquest motiu hem decidit dividir el nostre treball en l'emigració i l'immigració, ja que no totes les persones que migren tenen els mateixos motius i la mateixa procedència.
Hem realitzat una sèrie d'entrevistes a diverses persones de diferent sexe, edat i situació. Parlarem de l'emigració que es basa en moviments regionals de les persones i per veure més clar el perquè d'aquests moviments hem realitzar diverses entrevistes.
ENTREVISTES
La nostra primera entrevista és a una dona que es diu Asunción Martín Molpeceres, que va haver de marxar d'on vivia per una sèrie de circumstàncies que ens explicarà a continuació.
Bé, Asunción, et farem una sèrie de preguntes:
-D'on ets?-Vaig néixer a Valladolid l'any 1930, sóc filla de pares castellans i tinc dos germans. Nosaltres residíem a un poble a prop de la capital. -A què et dedicaves? -Érem pagesos i llavors treballàvem en terres que no eren nostres a canvi d'un salari, però el problema era que al poble no hi havia cap altre treball que no fos al camp i els sous eren escassos, a més a més el meu pare es va posar malalt i aleshores als quinze anys la meva mare em va portar cap a la capital per cuidar nens de persones adinerades. Als dos anys vaig marxar cap a una altre casa per fer de minyona.
-Quines raons et van fer venir cap a Barberà?-Quan jo tenia 20 anys les meves cosines vivien a Barcelona i treballaven en una fàbrica a Sabadell que es deia "Can Marset" i em van recomanar que hi anés cap a Barcelona perquè guanyaria més.
-Per què vas escollir Barberà per viure?
-Després d'estar treballant vaig conèixer el meu marit, que era de aquí i ens vam casar, llavors vam decidir viure a Barberà perquè era un poble petit, començava a urbanitzar-se, etc. Als dos anys van tancar moltes fàbriques a causa de la crisi dels anys de la postguerra, i vam marxar cap a Brasil perquè uns veïns de Barberà van marxar temps abans i ens van dir que hi havia treball. L'any 1968 vam tornar a Barberà perquè ens agradava i el meu marit era de Sabadell.
-Com han estat aquests anys a Barberà?
-He estat molt a gust, el poble em va agradar i per això fins avui continuo vivint a Barberà.

Una segona entrevista l'hem fet a José Palma Osorio:
-D'on ets?-Vaig néixer al 1957 a Cazalla de la Sierra (Sevilla).
-Per què vas venir?
-Amb disset anys em vaig venir del meu poble perquè es guanyava molt pocs diners al camp, treballava amb el meu pare i no era un treball amb un futur clar, però era l'únic que hi havia.
-A què et dedicaves?
-Vaig venir a Barberà del Vallès i vaig començar a treballar en una carpinteria on vaig guanyar el meu primer salari i així poder ajudar a la meva família.
-Per què vas decidir venir a Barberà?
-El motiu pel qual vaig venir a Barberà va ser que els meus oncles vivien aquí i em van convèncer de que aquí podria tenir un futur millor i aprendre un nou ofici. Des de llavors fa ja trenta tres anys que visc a Barberà, on me casat, he tingut tres fills i continuo treballant en el mateix lloc on vaig començar, i mai no m'he penedit de realitzar aquest viatge, encara que mai no m'oblido del meu poble.
Tercera entrevista feta a Joana Martín Baltanàs:
-D'on ets?
-Vaig néixer a Valladolid l'any 1929, sóc de pares castellans i tinc quatre germans, jo era la filla petita.
-Quines raons et van fer venir cap a Barberà?-L'any 1944, quan tenia catorze anys, el meu pare va morir i llavors vaig venir cap a Barcelona amb dues germanes per buscar treball.
-A què et dedicaves?
-Vaig començar a treballar amb catorze anys cuidant nens, però em vaig cansar perquè al ser tan jove em barallava amb ells. Més tard amb vint anys vaig començar a treballar en uns tallers on es treballava amb plàstic.
-Des de que vas venir sempre has viscut a Barberà?
-Per les meves germanes vaig marxar a viure un any a França perquè m'agradava i es guanyava
més diners.
Després vaig tornar i em vaig casar i fins al dia d'avui vivim a la Creu de Barberà.
-Com ha estat la teva experiència?
-Al venir-me tan jove no vaig tenir la opció d'escollir-ho, però com em va agradar vaig decidir quedar-me, encara que trobo a faltar la meva infància al meu poble.
Una quarta entrevista feta a Concepción León Cabello:
-D'on ets?
-Vaig néixer l'any 1941 a Encina Reales (Còrdova).
-Per què vas venir a Barberà?-Amb només set anys vaig venir a viure a Catalunya, concretament a Cardona, ja que els meus pares buscaven una millor qualitat de vida. Al ser una família nombrosa no vaig poder finalitzar els meus estudis ja que havia de cuidar els meus cinc germans, fins als tretze anys que em vaig posarà treballar a la indústria tèxtil. Cap a l'any 1968 em vaig venir a Barberà per el meu marit, ja que el treball que feia a les mines era deplorable i va decidir buscar-ne un altre. Un cop a Barberà vaig trobar treball en la indústria tèxtil, sector al qual hi havia força demanda.
-Com ha estat la teva experiència a Barberà?-Pel fet de venir-me tant jove aquí no vaig poder aprofitar la meva es-tàncía al meu poble, cosa que trobo a faltar, però també haig de dir que estic molt còmoda i tinc aquí part important de la meva família.

Una cinquena entrevista feta a Alícia:
-D'on ets?
-Vaig néixer l'any 1984 a Madrid.
-Per què vas venir a Barberà?
-Vaig venir a passar una temporada amb una amiga que vivia a Barberà per desconnectar una mica. Però em va agradar molt i em vaig quedar a Barberà; farà vora de tres anys que hi visc. Vaig trobar una feina de cambrera en un bar restaurant. He deixat tota la família a Madrid, vaig venir sola a Barberà.
-Com ha estat la teva experiència a Barberà?
-Molt bona, he conegut molta gent amable. Estic acostumada als costums de Catalunya. A més, el català el sé parlar força bé. I la gent d'aquí és molt simpàtica i agradable.
-Tornaries a fer el mateix?
-Es clar que sí, d'això estic ben segura.

Una sisena entrevista feta a José Morales Conde.
-D'on ets?
-Vaig néixer l'any 1930 a Màlaga (Andalusia).
-Per què vas venir a Barberà?
-Vaig venir concretament a Sabadell per motius laborals, ha Andalusia treballava en la construcció. Era un treball molt esclau. Quan vaig arribar a Sabadell vaig trobar un lloc de treball en una fàbrica de fer cadires i gots i més coses de plàstic. Vaig venir amb la meva dona, i en aquella feina vaig ser quaranta anys. També vivia a Sabadell però un es va fent gran i vol ser a prop dels seus, per això vaig venir a Barberà per ser a prop de la meva filla i els meus néts.
-Com ha estat la teva experiència a Barberà?
-Ha estat una experiència molt maca, no per la gent, que és molt amable, sinó pels meus néts, que em vénen a veure cada dia. Quan vivia a Sabadell no podien venir perquè era ^sssa lluny d'on viuen ells.
Barberà 2058
Barberà del Vallès és un municipi de 27.000 habitants aproximadament situat a uns 30 km al nort de la capital provincial (Barcelona), a la comarca del Vallés Occidental. Ocupa uns terrenys plans regats pel riu Ripoll, afluent del Besòs. La serra de Collserola, que forma part de la cordillera Litoral Catalana, separa aquesta comarca del mar. Barberà del Vallès es part integrant de l'àrea urbana que es configura al voltant de Sabadell. És una de les principals ciutats industrials del Vallès Occidental. Entre les seves activitats econòmiques destaca la indústria tèxtil i l'agricultura centrada en els cultius de cereals, hortalisses,etc. La pregunta que nosaltres ens fem és: Com serà Barberà dins de cincuanta anys? Les respostes sobre aquesta qüestió han estat de diversa naturalesa.

NATURALESA
"Actualment estem treballant per recuperar els espais verds, ja que Barberà ha passat de ser un poble agrícola a industrialitzar-se molt ràpidament als últims anys. Cal sensibilitzar la població perquè cuidi i respecti els pocs espais verds que queden. Les pròximes generacions hauran de trobar un equilibri entre l'agricultura i la urbanització perquè no hi hagi cap problema. Hem de treballar en el riu Ripoll per poder recuperar-lo, i també s'ha de re-vitalitzar el Parc Central i Can Gorgs. En espais naturals no hi han projectes per fer edificis, només equipaments per a aquests. Però la població continua augmentant i s'haurà de seguir construint, això si, sempre respectant l'entorn. Caldrà convertir indústries en habitatges.
També cal construir noves xarxes de comunicacions, entre elles una línia de tren per anar al polígon industrial, però aquesta ha de creuar un espai verd.Hem d'intentar que causi el menor impacte possible. Personalment, tinc una visió optimista del medi natural dins de 50 anys. La zona del Ripoll estarà recuperada i la gent podrà passejar i gaudir de la natura. Les indústries molt properes al riu hauran de desplaçar-se més lluny".
Joan Colomer, regidor de Medi Ambient.
Però a més d'aquesta entrevista també hem anat al carrer per saber què pensen els ciutadans sobre la naturalesa a Barberà. Hem dut a terme una enquesta sobre aquesta qüestió a 30 persones fent una mostra representativa pel que fa al sexe,edat i barris.
1. Com qualifica la qualitat de naturalesa (d'espais verds) que hi ha a Barberà? 2. Creu que evolucionarà favorablement en un futur?
Durant el procés d'entrevistes el enques-tats ens han dit algunes opinions seves:
"Hi ha pocs espais verds per a la població i en un futur la situació serà semblant".
"En comparació amb altres municipis més grans no ens podem queixar". "Falten espais verds amb més qualitat". "Crec que tenen uns bons plans de cara al futur i la naturalesa millorarà". "La naturalesa no pot millorar en un futur perquè estan edificant massa".
ECONOMIA
"La població en ei pròxims anys creixerà a un ritme més lent, arribarem a uns 30.000 habitants, ja que es tindran menys fills. La població creixerà sobretot gràcies a la immigració. En canvi, els serveis creixen encara més, ja que Barberà té una situació molt privilegiada en quant a comunicacions. Es tindria que aprofitar més la proximitat de la zona universitària. En el futur els serveis estaran ben coberts.
La població ja no creixerà gaire més, ja que quasi no hi ha lloc per construir. En cas de que augmentés, caldria mobilitzar les indústries a altres indrets propers per edificar en aquests terrenys. A Barberà hi haurà treball de sobres. Hi ha molts polígons industrials i solament Baricentro ja ocupa molts llocs de treball. De fet hi ha molta gent que ve a viure a Barberà per tenir el treball a prop, ja que treballen als polígons. L'únic inconvenient es que queda poca zona per construir noves ocupacions. Respecte la inflació crec que es mantindrà o baixarà i a Europa es mantindrà el mateix nivell de vida o bé augmentarà".
Manel Blesa, professor d'economia.
ASPECTES GENERALS
"Barberà està sofrint un creixement desproporcionat i això està provocant un augment de contaminació i uns insuficients serveis de cara a la població i un caos circulatori.
Amb aquest augment de població crec que no hi haurà prou oferta, encara que s'ha de veure si el polígon de Santiga la podrà absorbir.
És veritat que s'està recuperant el riu Ripoll, però a Barberà hi ha molt pocs espais verds, en aquesta ciutat no es pot gaudir de la naturalesa. Crec que la natalitat no podrà augmentar més per manca d'espai. Respecte el futur, tinc una visió pessimista: s'ha fet una especulació urbanística sense tenir en compte la població i hi ha una planificació molt dolenta".
Juanjo Jociles, professor.
"Els serveis no creixeran al mateix ritme que ho farà la població, ja que hi ha una manca d'infraestructures, degut a la massiva construcció d'edificis i l'arribada de persones que aquest fet suposa. Així, els serveis imprescindibles com construcció d'escoles, o nous centres de salut, és ara un problema no solucionat, i fruit d'un creixement descontrolat. El creixement no és equitatiu amb l'oferta de treball, ja que la majoria de les empreses estan dedicades al transport, amb la seva seu en altres ciutats, i part de les altres fàbriques han estat, o seran enderrocades per fer nous habitatges. Les pròximes generacions, degut a una baixada dels preus a causa de la construcció, i altres factors, tindran menys fills, i a una edat més elevada, fet que provocarà una baixada de la natalitat.
En quant a naturalesa, ara Barberà ja és una ciutat envoltada de fàbriques i vies de comunicació, fet que fa preveure que als pròxims anys, i amb la construcció de noves infraestructures, com l'interpolar, aquesta situació no millori, tant per la falta d'espais verds com per la falta de manteniment d'aquests".
uanjo Rodríguez i Margarita Albert, integrants de la Plataforma.
"Els serveis creixeran, fins i tot una mica més que l'augment de població previst pels pròxims anys. Quant a educació, es construiran tres llars d'infants, i un altre institut públic, per abastir aquest augment poblacional. Pel que fa a cultura, actualment ja s'està construint una altre biblioteca més gran, que està previst que s'inauguri a finals d'aquest any. Dintre dels esports, es començaran les obres a l'Antoni Serra amb un pàrking subterrani, i també es farà un nou complex per a noves piscines, que constituirà un equipament esportiu molt gran. En quant a sanitat, es construirà un hospital que pugui oferir servei a tots els habitants de Barberà.
És fonamental que el progrés entre la població i l'oferta de treball sigui conjunt. Es molt important que una ciutat pugui oferir a una persona tot el que necessita. La taxa d'atur s'ha aconseguit disminuir, ja que Barberà es una zona molt comunicada, on es pot accedir fàcilment al món laboral.
Una de les tasques que s'estan fent per garantir un millor medi natural és preservar la zona del riu Ripoll, perquè és l'únic pulmó natural del que disposa Barberà. Això portarà molt de temps. També cal destacar el Parc Central, i Can Gorgs, que també s'ha de cuidar i mantenir. Respecte a la natalitat, actualment s'està recuperant per la immigració. Dins de cinquanta anys no podrem ni voldrem créixer més. En el cas que es volgués s'aprofitarien petites zones repartides per Barberà ja qualificades per construir-hi, però en principi el creixement es molt limitat.
Pel que fa a la població jove, s'oferiran nous plans d'habitatges, ja que és un tema fonamental. Ha de ser un projecte en que tots els grups polítics ens hem de posar d'acord, i això és el que farem".
Ana del Frago, Alcaldessa de Barberà del Vallès.
Motivats per la proposta que ens va fer l'alcaldessa, per finalitzar donarem la nostra opinió sobre Barberà: Respecte a la naturalesa, creiem que hi ha pocs espais verds en comparació a la urbanització que hi ha. Si nó es milloren els que ja tenim en un futur empitjoraran.
Ara mateix els serveis són lleugerament inferiors respecte a la població, però si la població segueix creixent al mateix ritme, s'haurà de plantejar seriosament un augment d'aquests serveis. Com tothom, nosaltres també ens plantegem moltes qüestions sobre el futur de la ciutat:
Augmentarà molt la població? Millorarà la situació d'accés a l'habitatge pels joves?
Cambiarà molt el clima a causa de l'efecte hivernacle? Pujarà molt la inflació? Els nostres fills podran gaudir de tots els serveis necessaris? Amb més avantatges o dificultats?
Com es solucionarà l'excés de circulació? I els aparcaments? Saber com serà Barberà d'aquí a cinquanta anys no es pot preveure de forma segura. Això sí, nosaltres esperem que tingui unes bones condicions de vida, tant per a nosaltres com per a les pròximes generacions.